dijous, 5 de març del 2020

L’esport que es publica i l’esport ‘femení’


Durant aquesta setmana s'han vist moltes notícies que tracten sobre dones, les seves llibertats o fins i tot es publiquen més articles escrits per elles. Tot això és degut a que s’apropa el 8M, el dia internacional de la dona, i les xarxes socials s’omplen de xerrades, manifestacions i protestes a favor de la dona, però també de crítiques als mitjans per fer ressó del feminisme només durant aquestes dates i ignorar-ho la resta de l’any. En aquest article ens centrarem el tractament sobre l’esport que fan les dones, fent un breu anàlisi dels titulars que trobem a la pàgina principal de la secció d’esports de dos mitjans de ideologia oposada i tot seguit veurem el tractament que en fa un diari exclusivament d’esports.
La jugadora de l'FC Barcelona Alèxia Putellas celebra un gol en la Lliga Iberdrola actual / FCB
La jugadora de l'FC Barcelona Alèxia Putellas celebra un gol en la Lliga Iberdrola actual / FCB

A la primera pàgina de la secció esportiva d’El Mundo, diari conservador, només hi ha 1 notícia entre 100 que tracti sobre alguna dona fent algun tipus d’esport, en aquest cas és un article anomenat “Los entrenadores detrás del éxito del deporte de contacto” (1), on parla sobre 5 professionals, entre els quals hi ha Cecilia Blanco, entrenadora de judo. En aquest cas es fa un bon tractament de la informació i d’una manera equitativa entre tots els entrenadors que mostra l’article.
Per l’altra banda, El Punt Avui, diari d’esquerres, hi ha 17 notícies sobre esport en què participen dones entre un total de 100 notícies. És important el fet que els titulars no deixen clar si és una dona o un home; es fixen en el fet purament informatiu i esportiu de la notícia, com podem veure en titulars com “Quatre anys de suspensió per a Jebet” (2) (Ruth Jebet, campiona olímpica de cursa d’obstacles) o “Lesió de Badosa” (3) (Paula Badosa, tenista), entre molts d’altres.
Pel que fa al diari més llegit d’Espanya, el Marca, - exclusivament esportiu - de les primeres 150 notícies que es troben a la pàgina principal, 2 son d’esports de dones. Encara que en una d’elles es faci un bon tractament de la informació (“Pre Olímpico Balonmano Tokyo 2020. ¡No te pierdas a las #Guerreras en Valencia!” (4)), l’altra és la següent: “Dentro del día a día de Maria Sharapova tras retirarse del tenis con 32 años: nos muestra su lado más íntimo” (5). En aquest article es mostren varies fotografies extretes de l’instagram de la jugadora (entre d’altres), sense informació sobre la seva carrera professional, mostrant així un gran grau de sensacionalisme i falta d’ètica periodística per haver envaït la privacitat de la exjugadora. A més a més, quan es parla de dones en el diari Marca, sol ser amb notícies de dones famoses que han tingut algun tipus de relació amb jugadors coneguts. No obstant, pel que fa a les seccions, si anem a l’esquerra de la barra superior - on hi ha les seccions principals - hi ha l’opció “Más +”, dins la qual hi ha un apartat anomenat “MARCA En Femenino”, com es pot veure a les imatges. 




Aquí ens hauriem de qüestionar fins a quin punt és quelcom feminista el fet de crear una secció per l’esport que fan les dones, ja que tenint en compte la consideració d’igualtat entre els dos gèneres, tot l’esport hauria de ser esport; el futbol femení és futbol i tot i així no s’inclou dins d’aquest apartat. Fins i tot, si realment fos necessari separar les dues seccions de cada gènere i posar el complement “Femení” a l’apartat de futbol sobre les dones, si realment aquest etiquetatge fos equitatiu, també s’hauria de posar “Masculí” a l’apartat de futbol que fan els homes. 
Des d’aquest punt de vista, tenint només en compte que El Mundo no té cap apartat d’esport femení, seria lògic pensar que té una ideologia més ‘feminista’, però s’ha de tenir en compte el volum dels mencionats articles que publica el mitjà. Els resultats, com hem vist, són molt menors al volum de notícies d’aquest mateix caire que ofereixen El Punt Avui o el Marca i el cobriment d’aquestes preval per sobre de la qüestió de les etiquetes o les seccions. És per aquesta raó que pel que fa al feminisme, El Punt Avui és el diari que en fa un millor tractament, no només per les notícies anteriorment comentades, sinó perquè tot i comptar amb moltes més notícies esportives on han participat les dones, en comparació amb els altres dos mitjans, aquest no té cap secció dedicat a “l’esport femení”, sinó que publica notícies de manera igual sense fixar-se en els gèneres. És només en dins de la secció “+Futbol”, que trobem “1a Divisió Femenina”, però acompanyat de la subsecció “1a Divisió Masculina”.





Webgrafia:

“Los entrenadores detrás del éxito del deporte de contacto” (1)
“Quatre anys de suspensió per a Jebet” (2)
“Lesió de Badosa” (3)
“Pre Olímpico Balonmano Tokyo 2020. ¡No te pierdas a las #Guerreras en Valencia!” (4)

“Dentro del día a día de Maria Sharapova tras retirarse del tenis con 32 años: nos muestra su lado más íntimo” (5)
https://www.marca.com/buzz/album/2020/03/05/5e609816ca4741db738b4639_19.html


dijous, 13 de febrer del 2020

El coronavirus (i altres excuses per ser racistes)


Cada dia hi ha notícies sobre l’avanç del Covid-19, el nom científic del conegut coronavirus de Wuhan; la OMS (Organització Mundial de la Salut) va declarar oficialment l’emergència internacional i les conseqüències es noten en molts àmbits, sobretot en l’econòmic. Un exemple seria la notícia que avui ha arribat a la majoria de les portades: la cancel·lació del Mobile i les afectacions econòmiques que això provoca a milers d’empreses, a Barcelona i a nivell internacional. Tanmateix, si ens fixem en les portades d’avui (com a la imatge) podem llegir amb un aire de gravetat les grans pèrdues de diners que s’estan ocasionant, la qual cosa sembla ser una preocupació major en comparació a les vides que el virus s’endú (sabent que hi ha hagut un nou record de morts); 



No obstant, hi ha més conseqüències del pas del Covid-19 que han quedat encara més invisibilitzades; existeix una important manca de ressò mediàtic de les vides que el virus destrossa sense que aquest els hagi estat contagiat. Parlem de racisme. Per poder-ho confirmar analitzem les principals notícies en relació al coronavirus dels principals diaris a Espanya; La Vanguardia i El Mundo. La línia de les notícies del primer mitjà gira al voltant dels efectes econòmics i logístics que s’han donat lloc durant les darreres setmanes, encara que s'ha trobat el següent article: “Españoles en el coronavirus: “Escapamos de China y en España somos apestados”” (1), on es relata la història d’un espanyol que treballava a la Xina i que afirma que, tot i no haver estat infectat, un cop va tornar a Espanya va ser repudiat socialment, sense fer menció del punt de vista dels xinesos que no han estat mai exposats al virus i tot i així també reben un alt rebuig. Amb tot, després de fer un anàlisis de les últimes 70 notícies relacionades amb el virus, s’ha trobat una que reivindicava la xenofòbia en vers als xinesos, la qual cosa és adjudicada a la publicació de notícies i rumors falsos: “Coronavirus, ¿un pretexto para la discriminación” (2).


Pel que fa a El Mundo, a banda de qüestions econòmiques, també es fixen sobretot amb temes esportius, com ara els referents als Jocs Olímpics que es celebraràn a Tokio aquest 2020, els quals perillen davant l’alerta global del virus. De la mateixa manera que en l’anterior mitjà, es troba una notícia després de fer un anàlisis de les primeres 120 notícies en relació al coronavirus que fa referència al racisme: “Brotes racistas en todo el mundo contra chinos y asiáticos tras el brote de coronavirus” (3).



Tot i trobar alguns articles que comenten aquesta situació, el tó d’alerta no sembla ser suficientment significatiu en comparació a varis mitjans internacionals, ja sigui pel registre com pel volum d’articles. Fent un anàlisis podem veure com aquests fan un gran cobriment i denúncia mediàtica de l’auge del racisme anti-asiàtic: The Guardian parla a l'article “Chinese in UK report 'shocking' levels of racism after coronavirus outbreak” d’experiències personals d’habitants del Regne Unit que han patit agressions verbals i físiques, igualment que una significativa disminució del comerç en locals de propietaris xinesos (4). També en parlen el Washington Post amb “The 2003 SARS outbreak fueled anti-Asian racism. Coronavirus doesn’t have to.” (5) rememorant antics casos en què ja s’havia relacionat un virus amb el racisme; el Bangkok Post publica “Coronavirus spreads fear and racism worldwide” (6), amb més històries de persones que s’han vist discriminades als seus llocs de treball, comprant o viatjant entre moltes altres situacions; o la revista Forbes  amb “France In Grips Of Racism Epidemic, As Coronavirus Fans Anti-Asian Hysteria” (7), que denuncia la particular situació dels xinesos residents a França, on, segons diu l’autora de l’article Tamara Thiessen, “el racisme s’escampa més veloçment que el virus”.



Bibliografia:





dilluns, 27 de gener del 2020

Els miralls que no es miren


Els mitjans, segons la teoria de l’agenda-setting, ens diuen què hem de pensar, però no com hem de pensar, tanmateix no és complicat veure les diferències entre els titulars d’un diari autonòmic i els d’un de cobertura nacional, especialment quan es tracta del tema polític que ha rebut més cobertura mediàtica en tot el país: el procés. És un subjecte massa complex com per poder fer un anàlisis exhaustiu, és per això que ens centrarem en una de les moltes conseqüències que ha ocasionat la lluita entre les esquerres i les dretes en relació a Catalunya. Analitzarem el tractament de les notícies sobre la detenció dels CDR (Comités de Defensa de la República) del passat 23 de setembre i com s’ha dut el procés abans que els declaressin lliures sota fiança, però des de la perspectiva de dos mitjans de diferent ideologia; el diari Nació Digital, que és exclusivament digital, i el diari El País des de la seva pàgina web.
Per començar hem agafat les cinc primeres notícies des del moment de la detenció i n’hem observat les diferents parts; d’una banda, Nació Digital publica aquestes cinc notícies:
Per l’altra banda, El País publica aquestes:
Els articles del primer diari segueixen, en general, una línia de denúncia en vers la detenció en sí i cap a l’Estat per haver donat l’ordre de dur-les a terme, mentre que El País ja posa sobre la taula els possibles actes violents amb explosius i els plans de produir un atemptat. Pel que fa als articles amb materials audiovisuals, és el cas de Nació Digital que mostra un repertori de material més gran, mostrant els carrers i les primeres protestes mentre es feien els escorcolls a casa d’un dels CDR, mentre que El País només mostra el material trobat a una de les cases, sense aclarar què és, però oferint als lectors la clara possibilitat de tractar-se d’explosius. 
Amb aquest motiu comença el procés a partir del qual es decidirà la sentència dels detinguts i en paral·lel els mitjans informen sobre l’evolució dels fets des del seu particular punt de vista; El País de nou califica indirectament de terroristes als CDR, utilitzant les paraules del jutge, qui els ha titllat de membres del ERT (Equipos de Respuesta Táctica), un suposat nou grup terrorista que busca la república independent catalana per mitjans violents: El juez encarcela a siete CDR y les acusa de formar parte de un nuevo grupo terrorista. Aquest és un exemple de com eviten utilitzar la paraula “presumpte” en els titulars, la qual cosa deixa en el lector una sensació d’oficialitat falsa, que després deriva a que el mitjà sí influeixi en el com pensa la seva audiència. Per l’altra banda Nació Digital es dedica a apelar al sentiment d’injustícia pel tracte que rebut i per la situació en que es trobaven els detinguts, buscant l’empatia amb articles que parlen sobre coaccions que van rebre les seves famílies, el tracte que a la presó, el qual, en alguns casos, era de règim d’aïllament, entre d’altres. 
Aprofitant el cas dels CDR, era inevitable que s’arrossegués a Torra (i de passada a Puigdemont) en comú amb les alertes de terrorisme que molts mitjans nacionals insistien en fer eco, comparant-lo amb Batasuna i escarbant possibles relacions en el seu passat amb grups violents, com és el cas d’un dels articles d’El País: L’osmosi Batasuna-Torra. Això és important resaltar-ho, no només per la informació que dona, sinó el moment que s’ha triat per publicar-lo; és un article relativament atemporal, no és d’actualitat inmediata, però tot i això s’ha publicat en mig de la tensió de les detencions dels CDR per enfortir la connexió entre l’independentisme i el terrorisme.


Webgrafia:
  • NacióDigital:





L’esport que es publica i l’esport ‘femení’

Durant aquesta setmana s'han vist moltes notícies que tracten sobre dones, les seves llibertats o fins i tot es publiquen més articles ...