dilluns, 27 de gener del 2020

Els miralls que no es miren


Els mitjans, segons la teoria de l’agenda-setting, ens diuen què hem de pensar, però no com hem de pensar, tanmateix no és complicat veure les diferències entre els titulars d’un diari autonòmic i els d’un de cobertura nacional, especialment quan es tracta del tema polític que ha rebut més cobertura mediàtica en tot el país: el procés. És un subjecte massa complex com per poder fer un anàlisis exhaustiu, és per això que ens centrarem en una de les moltes conseqüències que ha ocasionat la lluita entre les esquerres i les dretes en relació a Catalunya. Analitzarem el tractament de les notícies sobre la detenció dels CDR (Comités de Defensa de la República) del passat 23 de setembre i com s’ha dut el procés abans que els declaressin lliures sota fiança, però des de la perspectiva de dos mitjans de diferent ideologia; el diari Nació Digital, que és exclusivament digital, i el diari El País des de la seva pàgina web.
Per començar hem agafat les cinc primeres notícies des del moment de la detenció i n’hem observat les diferents parts; d’una banda, Nació Digital publica aquestes cinc notícies:
Per l’altra banda, El País publica aquestes:
Els articles del primer diari segueixen, en general, una línia de denúncia en vers la detenció en sí i cap a l’Estat per haver donat l’ordre de dur-les a terme, mentre que El País ja posa sobre la taula els possibles actes violents amb explosius i els plans de produir un atemptat. Pel que fa als articles amb materials audiovisuals, és el cas de Nació Digital que mostra un repertori de material més gran, mostrant els carrers i les primeres protestes mentre es feien els escorcolls a casa d’un dels CDR, mentre que El País només mostra el material trobat a una de les cases, sense aclarar què és, però oferint als lectors la clara possibilitat de tractar-se d’explosius. 
Amb aquest motiu comença el procés a partir del qual es decidirà la sentència dels detinguts i en paral·lel els mitjans informen sobre l’evolució dels fets des del seu particular punt de vista; El País de nou califica indirectament de terroristes als CDR, utilitzant les paraules del jutge, qui els ha titllat de membres del ERT (Equipos de Respuesta Táctica), un suposat nou grup terrorista que busca la república independent catalana per mitjans violents: El juez encarcela a siete CDR y les acusa de formar parte de un nuevo grupo terrorista. Aquest és un exemple de com eviten utilitzar la paraula “presumpte” en els titulars, la qual cosa deixa en el lector una sensació d’oficialitat falsa, que després deriva a que el mitjà sí influeixi en el com pensa la seva audiència. Per l’altra banda Nació Digital es dedica a apelar al sentiment d’injustícia pel tracte que rebut i per la situació en que es trobaven els detinguts, buscant l’empatia amb articles que parlen sobre coaccions que van rebre les seves famílies, el tracte que a la presó, el qual, en alguns casos, era de règim d’aïllament, entre d’altres. 
Aprofitant el cas dels CDR, era inevitable que s’arrossegués a Torra (i de passada a Puigdemont) en comú amb les alertes de terrorisme que molts mitjans nacionals insistien en fer eco, comparant-lo amb Batasuna i escarbant possibles relacions en el seu passat amb grups violents, com és el cas d’un dels articles d’El País: L’osmosi Batasuna-Torra. Això és important resaltar-ho, no només per la informació que dona, sinó el moment que s’ha triat per publicar-lo; és un article relativament atemporal, no és d’actualitat inmediata, però tot i això s’ha publicat en mig de la tensió de les detencions dels CDR per enfortir la connexió entre l’independentisme i el terrorisme.
Webgrafia:
  • NacióDigital:





a Cap comentari:
Subscriure's a: Comentaris (Atom)

L’esport que es publica i l’esport ‘femení’

Durant aquesta setmana s'han vist moltes notícies que tracten sobre dones, les seves llibertats o fins i tot es publiquen més articles ...